Recordant L’Odissea d´Uns Amics
A poc a poc, cada dia, quasi sense donar-nos compte, el temps així va passant
A poc a poc, cada dia, quasi sense donar-nos compte, el temps així va passant
Voldria tenir alegria,
però em domina la tristor
en veure com cada dia
amuntegats amb pasteres
engoleix el mar traïdor.
Amb el cor, ple de rancúnies
podràs anar a adorar
amb els llavis, plens de ronya
el podràs anar a besar…?
Si et pogués arribar al cor
la veu que del desert clama
canviaria el món de molts
que es moren de gana.
Al bonic poble de Bausen
del Pirineu lleidatà,
hi ha un petit cementiri
envoltat per la natura,
al mix del bosc de Carlac.
A prop de Santa Colomaneix el nostre “Riu Gaià”de les entranyes profundesque la terra fa aflorar.Era el seu recorregutmolt tranquil […]
De la vinya molt cansat al acabar la jornada tornava un pobre pagès després d’un llarg caminar quan la claror […]
El cementiri vell d’ Ardenya A Ardenya, al costat de l’església vella, hi havia el cementiri antic d’origen medieval, per […]
La Barraca de la Vinya A La vinya del padríi al bell mig del comellar hi ha una barraca de […]
Era un dia cru d’hivern amb un aire que gelava gelava quasi l’alè i recordant, aquest fet així, recordo la […]
Li deien La Sínia boja perquè amb la força de l’aigua no parava de rodar. Estava a mitja baixada quasi […]
Gràcies Senyor, mil vegadesmil i mil sens mai pararper La Fe, que m’heu donatque en res es pot comparar. I […]