Anava jo caminant
quan de sobte, em vaig parar
al veure llençat al terra
amb pernil, un entrepà.
Era al costat d’una escola
que algun vailet, va llençar.
vaig arrambar-lo a la vorera
que ningú el pogués xafar
potser algunes formiguetes
al seu niu podran portar
a poc a poc amb engrunes
per l’hivern, tenir menjar.

Quan jo era molt petita
la mare ens va ensenyar
fer el senyal de la creu
abans de llescar el pa
i si ens queia un bocí a terra
besar-lo abans de menjar.
Quants records tinc de la mare
que mai els podré oblidar….
I d’aquells anys miseriosos
que la guerra ens va deixar,
que no teníem com ara…
amb pernil, un entrepà.