Tenim… Massa de Tot
Anava jo caminant
quan de sobte, em vaig parar
al veure llençat a terra
amb pernil, un entrepà.
Anava jo caminant
quan de sobte, em vaig parar
al veure llençat a terra
amb pernil, un entrepà.
Esperant la primavera
quan l’hivern és acabat
van sortint arrenglerades
una colla de formigues
del seu niu, molt amagat.
Pachamama, Mare Terra
com podem ser tan ingrats
de no estimar amb alegria
el que ens dones cada dia
i ens poses al nostre abast.
Sota una Creu rovellada
que du el seu nom per record
reposa la seva cendra
del jove Pau Sole i Mensa
que allí el van ferir de mort.
Ho vaig escriure recordant el Jordi Salort, fill de la Dora i el Joan Salort, de “Cal Tosu”, del Catllar.
A poc a poc, cada dia, quasi sense donar-nos compte, el temps així va passant
Voldria tenir alegria,
però em domina la tristor
en veure com cada dia
amuntegats amb pasteres
engoleix el mar traïdor.
Amb el cor, ple de rancúnies
podràs anar a adorar
amb els llavis, plens de ronya
el podràs anar a besar…?
Si et pogués arribar al cor
la veu que del desert clama
canviaria el món de molts
que es moren de gana.
Presentació de l’havanera de l’avi Lluís. La Pobla de Montornès, 8 de setembre de 2021. Context Ardenya, un poble petit […]
Presentació Per Conxita Jiménez, poeta de Les Terres de l’ Ebre Aynedra, un diari íntim i a la vegada un […]
Al bonic poble de Bausen
del Pirineu lleidatà,
hi ha un petit cementiri
envoltat per la natura,
al mix del bosc de Carlac.