Al costat de la petanca
que hi ha al passeig de La Sort
hi havia uns caus de formigues
que al hivern, si resguardaven
del mal temps, i la fredor.
Anaven amunt i avall
amb unes llargues fileres
algunes ja carregades
de petites llavoretes,
trafegades totes elles.
Am diferent es estances
tenien molt ben guardat
el que a l’estiu recollien
i amb gran esforç teginaven
buscant, per el descampat.
Si la carga era pesada
com el pes d’un escarabat
entre elles, s’ajudaven
per portar-lo fins el cau
perquè el hivern, és molt llarg.

Que ha passat amb les formigues…
que aquest any, no se’n veu cap ?
Estaran emmetzinades…
dels productes corrosius
que pel terra han escampat…?
Si no sabem respectar
el que ens dona la natura…
potser també ens passarà,
com les pobres formiguetes
que no podrem respirar.
Elles, al ser previsores
ens donaven la lliçó
que amb l’esforç i el treball
podríem tots viure amb pau
sense lucres, n’hi ambició.
Aprenem del seu exemple
de no volgué acaparar
respectant el nostre entorn.
Que amb l’esforç i el treball
trobarem, el ben estar.