A poc a poc, cada dia, quasi sense donar-nos compte, el temps així va passant
A poc a poc, cada dia, quasi sense donar-nos compte, el temps així va passant i, estranyats, ens preguntem: sembla mentida que hagin passat tants anys!
Fa uns dies, per casualitat, parlant amb el Josep Mª Dalmau Mercadé, del Catllar, m’explicava els afanys que van passar quan van anar de vacances a Madagascar, ell i dos amics.
M’explicava el Josep Mª que no s’acabaven de decidir de si anar a Birmània o a Madagascar. Però el Jordi Salort estava obsessionat per anar a Madagascar.
El Jordi, l’Alfons i el Josep Mª volien passar-hi un mes per conèixer la natura i fauna d’aquelles terres i anar cap al sud on existeix una botànica molt rica.
Poc es podien pensar la tragèdia que els esperava. De sobte, els van atracar per robar-los i ferir-los, a un d’ells mortalment.
Amb l’ajuda d’un empleat de l’ambaixada de Líbia van poder traslladar a l’hospital el jove Jordi Salort de 31 anys a qui malgrat tot, no van poder salvar-li la vida.
Al Josep Mª el van apunyalar amb ferides menys greus. Però, es trobava malament, i amb l’ajuda del cònsol, va poder passar cinc dies en observació a l’hospital militar d’aquell país.
El cònsol honorari d’Espanya a Tananarive, Malas Raliso no els va desemparar i els va ajudar en tot, també l’ambaixada d’Espanya a Kènia i totes les autoritats espanyoles. L’Alfons Arnau i el Josep Mª Dalmau, van arribar el 13-10-1991, a l’aeroport del Prat, on els esperaven familiars i amics, però les restes del Jordi Salort no van poder retornar a casa fins el dia 17 d’octubre de 1991.
L’endemà, el dia 18, l’església de El Catllar estava plena de gom a gom. Jo vaig anar al seu enterrament per la gran amistat de tota la vida amb els seus pares. Al cap d’uns dies, vaig anar a El Catllar, i casualment em vaig trobar amb la mare d’en Jordi, ens vam abraçar plorant totes dues, jo no sabia com poder-la consolar.
Va ser per la nit que, a casa meva d’ Ardenya, jo no em podia dormir, i em vaig posar a escriure el POEMA AMOR DE MARE I RECORDANT AMOR DE MARE
Semblava, com si algú m’ho anés dictant.
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya.
Torredembarra 20-3-2016.
Com a record del Jordi Salort, qui va ser un gran amic de l’Alfons Arnau i d’en Josep Mª Dalmau Mercadé.