A prop de Santa Coloma
neix el nostre “Riu Gaià”
de les entranyes profundes
que la terra fa aflorar.
Era el seu recorregut
molt tranquil i assossegat
tota la llera del riu
de “La Brufaganya” al mar.
Amb la calor de l’estiu
aquella aigua era sagrada
per poder apagar la set,
era de tots respectada.
Ell baixava dòcilment
amb aigua molt neta i pura,
com un mirall transparent
donant vida a la natura.
Quin goig feia contemplar
els tamarius i baladres
amb el contrast d’altres arbres
i el verd fosc del canyar.
Amb ocells voletejant
primavera vora el riu
recollint tiges de palla

per poder-s’hi fer el niu.
Hi havia peixos i anguiles
als seus gorgs, i riu avall
l’aigua, on era planera,
era talment un mirall.
Al hivern s’arreceraven
entre mig del canyissar
algunes aus, que emigraven
per poder-s’hi resguardar.
Entre Ardenya i Altafulla
era zona de repòs
de la llarga travessia
després de fer un gran esforç.
El riu… de tota la vida…
ara està empresonat,
van posar-li una barrera
per no deixar-lo passar.
Ara l’aigua està enxubada,
presonera del pantà
a l’estiu, baixa pudenta
quan la deixen per regar.
I a poc a poc la natura,
per no saber-la estimar,

l’aire i l’aigua contaminen
i tots ho pagarem car.
Rossinyols i caderneres
pocs en sentirem cantar,
molts moren emmetzinats
quan van a cercar menjar.
I l’aigua tan estimada
ara no deixen passar,
ni per Ardenya ni La Riera
de la presa de El Catllar.
Llera avall recorria
el nostre Gaià enyorat
saltironant per les pedres
de La Brufaganya al mar.

Neus Esmel i Mercadé d’Ardenya.
7 – Juliol – 2015.