Aquesta és la història d’una gallina que amb el seu instint va poder demostrar a la gent del poble d’Ardenya que el temps descobreix la veritat.

Quan les cases a la part de darrere tenien el seu corral, una gallina devia voler ser lloca, per poder covar i tenir la seva llocada de pollets.

Com que la mestressa de la casa li plegava els ous la pobra gallina estava desesperada i un dia va desaparèixer del seu corral.

La xafardera del poble al trobar a faltar una gallina del seu corral, estranyada, les comptava: una, dues, tres…Si! Si!, me’n falta una! Les tornava a recomptar, i li faltava una gallina.

Sense pensar-ho gaire, va acusar una bona dona, que vivia dues cases més amunt d’on vivia “la xafardera”. Deia que la Cecília li havia robar una gallina.

La Cecília innocent, prou es defensava, deia que ella no n’havia pres cap de gallina, però… segons qui diu les coses, vol que siguin veritat, qui s’ho creu, qui no s’ho creu…

La qüestió és que després d’insultar-la i escridassar-la la van acusar de lladre.

Aquella gallina un dia, amb una volada, va saltar la carena del corral va travessar una parada de vinya i creuant un carrer, va anar a pondre els ous en un lloc molt amagat, i després ho va anar fent tots els dies, fins que va tenir els suficients ous per poder covar.

Dins de l’Església Vella tranquil·la covava ella quan les portes eren velles totes plenes de forats. Un dia, sense que ningú s’ho pensés, va aparèixer la gallina cloquejant amb els pollets, a la plaça del poble, cofoia amb la llocada. La gent del poble va quedar ben fotuda i escarmentada.

Fou així, com amb l’instint de la gallina sàvia, es va poder demostrar com la bona dona de la Cecilia era innocent, i va ridiculitzar i donar una lliçó de moralitat a la colla de xafarderes del poble.

Aquesta és la història verídica que la meva mare Teresa Mercadé Suñe, quan era joveneta, va viure al seu poble d’Ardenya, d’on ella era filla.

L’any 1970 encara hi havia les portes velles totes plenes de forats, com podeu veure a la fotografia, que jo tenia guardada, amb una foto on hi ha els meus fills el dia de Rams.

Com a record a la meva estimada mare.

Neus Esmel i Mercadé. D’Ardenya.
Torredembarra 2 de juliol de 2016.