Anava jo caminant
quan de sobte, em vaig parar
al veure llençat a terra
amb pernil, un entrepà.
Era al costat d’una escola
que algun vailet, va llençar.
Vaig posar-lo arrecerat
que ningú el pogués xafar
potser algunes formiguetes
al seu niu podran portar
a poc a poc amb engrunes
pel hivern, tenir menjar.

Quan jo era molt petita
la mare ens va ensenyar
fer el senyal de la creu
abans de llescar el pa
i si ens queia un bocí a terra,
besar-lo abans de menjar.
Quants records tinc de la mare
que mai els podré oblidar…
d’aquells anys miseriosos
que la guerra, ens va deixar
que no teníem com ara…
amb pernil, un entrepà.

Neus Esmel i Mercadé d’Ardenya.
Torredembarra. 1 – 6 – 2009, 3 – de la matinada.