Esperant la primavera
quan l’hivern és acabat
van sortint arrenglerades
una colla de formigues
del seu niu, molt amagat.
I a poc a poc, van traient
les pellofes, que han deixat
de les llavors ja menjades
que al llarg de l’hivern,
tenien, arraconades.
Les van deixant al voltant
del seu “cau”, que és un forat
totes molt atrafegades
han d’aprofitar el bon temps
perquè ‘l’hivern… és molt llarg.
Aviat, de bon matí
surten a cercar menjar
amb una llarga filera
per portar-lo fins al niu
i així poder-lo guardar.

Elles són molt previsores
pensant sempre, amb el demà
arreplegant llavoretes
amb l’esforç de cada dia,
hi ha l’hivern tenir menjar.
Si troben una llagosta
o potser, un escarabat
s’ajunten moltes formigues
i amb força de totes elles
el puguin arrossegar.
Si fóssim com les formigues
i el seu exemple seguir,
treballant amb desmesura
agraint a la Natura…
i així, el mal temps resistir.

Neus Esmel i Mercadé, d’Ardenya
Torredembarra, 26 – 6 – 2015, dimecres, dia de Sant Joan
Apuntada i acabada a Altafulla, divendres 31 – 7 – 2020