De la vinya molt cansat
al acabar la jornada
tornava un pobre pagès
després d’un llarg caminar
quan la claror s’acabava.
Quan a casa era arribat
tenia qui l’esperava
tot content feia un xiulet
mireu!, ja arribat el pare
i sortíem tot corrents
a donar-li una abraçada.
I també a mirar el cistell
a veure? a veure avui què portava
potser un grapat d’ametllons
que el seu germà li donava
o tornar un trosset de pa
que menjar-se’l no gosava.

I portava aquell bagot
que la verema deixava
i a poc a poc madurava
Com aquests són molts records
que guardo jo del meu pare
que el meu cor no oblidarà
de la vida de pagès
d’aquella guerra passada
que a casa tornava el pa
per fer contenta la mainada.
 
Neus Esmel i Mercadé.
d’Ardenya. 5-8-1989.