La Barraca de la Vinya

A La vinya del padrí
i al bell mig del comellar
hi ha una barraca de pedres
com poques en queden ja.
No sé els anys que deu tenir
però conservada ho està
a cada costat té un marge
i a ella, al mig la van posar.
Just damunt de la parada
i envoltada de rosers.

Com recordo aquelles roses!
És com si ara les veiés.
Al damunt, per coronar-la
lliris blaus, jo hi vaig plantar,
i així, la terra aguantaven
quan queien els forts aiguats.
Quan feia les carboneres,
de vegades, el padrí,
a la nit, per vigilar-les,
s’hi quedava a dormir.
Hi feia un carbó d’alzina
que la gent comprava i
el gastava per cuinar!
A la vinya del padrí
i al bell mig del comellar
hi ha una barraca de pedres
que a tots ens va resguardar
de borrasques i tempestes
quan anàvem a treballar.
A la vinya del padrí,
que ell tant la va estimar.
 
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya.