Per celebrar la Festa Major de Sant Jordi a Ardenya acostumaven a venir Els Grallers de Roda de Berà. Tocaven a la plaça de l’església. Al ser una de les primeres festes majors de l’any, acudia molta gent dels pobles veïns, per sentir tocar els grallers, i per comprar torrons a la torronera, que venia de Valls.
Aquell dia, gairebé totes les cases s’omplien de familiars que es retrobaven per celebrar la festa. Molts d’ells, vivien lluny del poble, i durant l’any no es podien veure, si no era per algun fet inesperat com per exemple la mort d’algun familiar, per això, molts esperaven la Festa Major per venir.
Anys enrere generalment les famílies s’estimaven molt i, aquells dies de festa, posaven l’olla gran dins de la petita i procuraven Els grallers fer uns bons tiberis. Moltes famílies mataven un corder, que engreixaven durant l’any per aquell dia, també aus, pollastres, ànecs i alguna gallina per fer un bon caldo, amb carn d’olla.
Era un dia que menjàvem el que durant tot l’any no podíem. Recordo que alguna vegada, jo amb la meva mare i altres persones del poble, anàvem a comprar aneguets petits, per recriarlos i per poder-los menjar els dies de la festa major. Marxaven a peu d’Ardenya fins al mas de Cosidor passant per les dreceres d’entremig de la muntanya. Al mas de Cosidor hi vivia un matrimoni, la Maria, l’Isidre i el seu fill. La Maria tenia molta aviram i de tant en tant, tenia algunes llocades d’ànecs, pollets i alguna vegada oques per vendre, i la gent dels pobles amb un cistell, anàvem a comprar-ne.
També durant la festa major alguna vegada s’arrecerava algun parent del poble veí, amb l’excusa de venir a saludar-nos, generant una mica l’obligació de convidar-lo, i així ell també s’atipava.
Si al venir la família de fora érem colla per dormir posaven un matalàs a terra i tothom content.
Després del sarau, els grallers acostumaven a quedar-se a sopar a Cala Camila, ja que ella vivia sola amb el seu marit, i podia fer tranquil·lament el menjar per la “colla de grallers”.
La gent anys enrere també eren molt confiats: les portes del carrer, si no era per anar a dormir, sempre estaven obertes o mig ajustades.
Un any, quan la Camila ja tenia el tiberi preparat, va deixar les cassoles del rostit dintre de la pastera per anar una estoneta a la plaça a escoltar la música i, al mateix temps, retrobar-se amb algunes persones dels pobles veïns, que quasi no es veien en tot l’any, per poder-les saludar, i fer petar la xerrada una estona.
Pobre Camila i pobres grallers!!!, quin ensurt van tenir! al arribar a casa, van trobar la pastera sense les cassoles del rostit i tot el que amb tant d’amor ella, la Camila, havia preparat…
Aquella estoneta, que la Camila va anar a escoltar la música a la plaça, una colla de galifardeus i afamats la van vigilar. Aprofitant que la gent estava embadalida escoltant els grallers, van entrar a casa seva i van robar les cassoles amb tot el menjar.
No sé com s’ho devien arreglar, per donar-los de sopar!!!
Alguns eren d’Ardenya i altres de La Riera, van passar pel carrer del darrere i s’ho van anar a menjar a l’horta que, abans, era de Cal Roc, a la sortida d’Ardenya, al cap de vall del pont de Cal Ribes.