Per Recordar La Teresa

Al bonic poble de Bausen
del Pirineu lleidatà,
hi ha un petit cementiri
envoltat per la natura,
al mix del bosc de Carlac.

Al bonic poble de Bausen
del Pirineu lleidatà,
hi ha un petit cementiri
envoltat per la natura,
al mix del bosc de Carlac.
La Teresa, i el seu cosí
l’amor els va captivar
i un dia van decidir
de casar-se dignament, 
però el rector, els hi privà.
El rector els demanava,
gran quantitat de diners
que no podien pagar.
“Si no pagueu la dispensa,
no podeu viure en pecat!”
Van decidir viure junts
tendrament enamorats,
amb pobresa eren feliços
junt amb els fills que tenien,
i amb els altres familiars.
Era molt jove la Teresa
quant un dia emmalaltí,
trenta-tres anys, sols tenia
el dia que va morir
deixant orfes als seus fills
i el seu estimat cosí.

El dèspota del rector
al cementiri de Bausen
no la va voler enterrar.
” al no pagar la dispensa…
ell, sols volia cobrar ! “.
Els veïns, agermanats
van treballar nit i dia, nit i dia sens parar
cavant a terra una fossa
per poder-la soterrar.
I aixecant un mur de pedra
amb una porta per entrar,
per resguardar” El lloc sagrat”.
Hi ha la tomba de Teresa
a sota d’una mimosa….
per recordar, el seu passat.

Neus Esmel i Mercadé, d’Ardenya

Altafulla, dijous, 29 – 10 – 2020.


Poema llegit en La nit dels ignorants 3.0 (minut 50:43)


Imatges de http://www.patrimonifunerari.cat/

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.