Presentació Per Conxita Jiménez, poeta de Les Terres de l’ Ebre
Aynedra, un diari íntim i a la vegada un recull de contes, històries, llegendes i poesies, un testimoni de tota una experiència de vida que ens remet a tot un entramat sociològic sobre els costums i tarannà dels nostres pares i avis que si mirem de preservar-los d’aquí a uns anys es poden perdre.
Neus d’Ardenya ens parla de la seua vida senzilla i dura però també i, a través d’ella, també ens parla dels temps de la guerra civil, quan cridaven a files tota la joventut en la batalla de l’Ebre, ens parla de la gent que, com el seu pare, se n’havia d’anar a Galícia amb la incertesa de no saber si tornaria, ens parla de carrabiners i de contraban, de l’estraperlo, i de què va implicar la guerra de Cuba a través de les seues havaneres, tot un regal i un repàs per la història des del punt de vista del poble, de la gent que la va envoltar, gent que, com ella, patia moltes precarietats però a la vegada tenia unes immenses ganes de viure i de tirar endavant per ells i per la seua família.
El seu diari, les seues històries són el retrat de tota una època: una època que ara ens desconcertaria, en què els nens havien de deixar els estudis per anar a treballar i portar diners a casa, en què s’havia de travessar tota una muntanya a peu per arribar a ciutat, en què els nens encara gaudien asseguts mentre observaven l’arribada del tren o la sínia, les dificultats en la vida de qualsevol persona d’aquells anys que, com ella, havia de viure treballant al camp, o a una fàbrica o de modista amb tota l’explotació laboral que comportava… i el coratge de resistir per ajudar els fills i fer realitat les il·lusions per complicat que semblés: ella mateixa no defalleix i després de molts anys de treball rigorós aconsegueix obrir una escola de costura, posteriorment va ensenyar a les xiquetes de les escoles de Torredembarra a fer puntes de coixí i a que participessin a les trobades de puntaires amb tant èxit que van guanyar unes quantes de les de la seua colla, els seus ensenyaments van anar creixent amb dones del casal de la Riera de Gaià, ella mateixa va guanyar algun premi i finalment es va animar també a estudiar pel seu compte a l’escola d’adults… tota una vida de superació on una de les millors mostres és la culminació d’aquest llibre.
Un llibre que també és tot el retrat d’un tarannà i uns costums que ens remeten al nostre passat més proper, on veiem desfilar xafarderes de poble, capellans, beates, tiets que expliquen històries a la llar… fins a aplegar-se d’una manera original en el personatge del Saldoni, creat per expressar a través d’ell tot un seguit d’anècdotes de la gent del moment que acaben dibuixant el seu temperament. Queden recollits també uns quants consells de la saviesa popular més ancestral com els secrets de la terra i de les herbes remeieres, el treball del cànem, la coneixença de les fases de la lluna per saber quan s’ha de cultivar… i tot amb un llenguatge planer, fresc i espontani, d’una franquesa i l’expressivitat genuïnes.
I ho rebla amb l’acompanyament de fotografies on podem veure moments de la seua vida o imatges d’època on queden reflectides les persones, els llocs, els costums del món que ens descriu, un document valuós i a la vegada entranyable que ens ajuda a visualitzar el context que ens va explicant durant tot el trajecte.
I va més enllà i ens parla també de Martí i Franquès “el savi català” nascut a Altafulla i dels orígens de la Universitat de Cervera. I més endavant dedica poesies al seu entorn natural, al riu Gaià, a la pedra seca, a les sínies… tot un imaginari que ens rebla amb unes quantes havaneres i, especialment la que dedica a “l’avi Lluís”, una sorpresa que crec que ens espera al final perquè… ara parlarà ella i ens explicarà si tenim l’esperança de poder-la escoltar…
