Presentació de l’havanera de l’avi Lluís

Presentació de l’havanera de l’avi Lluís. La Pobla de Montornès, 8 de setembre de 2021.

Context

Ardenya, un poble petit de pagesos de la
comarca del Tarragonès. Vivències de
Neus Esmel Mercadé en anys de postguerra.

L’avi Lluís era fill de la Pobla de Montornès,
i es va casar a Ardenya amb Dolors Prats,
van tenir dues filles i un fill. Una filla era la
Maria que es va casar amb un germà de la
meva mare, l’oncle Joanet, l’altra filla, la
Carmeta, es va casar al poble de Ferran i al
quedar viuda va pujar a viure a casa del seu
pare, amb els seus dos fills i amb el fill va
morir a la guerra, era solter i es deia Josep. El
Josep de Cal Camilo.
Eren uns anys molt difícils. Jo anava a casa
de la meva tia, i junt amb la meva cosina ens
cuidàvem dels tres cosins, un era germanastre de la meva cosina, el Joan. Jo sempre em
cuidava del més petit, el Sebastianet, i me’l
posava eixancarrat al maluc perquè al coll
no el devia poder portar: jo també era petita.
A l’hivern com que es fa fosc molt aviat i ja
no podíem jugar pel carrer, anàvem a casa
de l’avi Lluís. En un recó hi havia un foc de
llenya i al costat un pedrís, ens asseiem allí i
aquell avi ens explicava rondalles i històries
de quan ell va anar “ A la gerra de Cuba”.
Van passar els anys i un dia feien un
programa de radio que presentava Isabel
Gemio i que es deia 3 x 4, en aquell programa van entrevistar a l’Antonia Vilàs, l’autora
de l’havanera que porta per títol “Mare vull
ser pescador” entre d’altres. Llavors jo, en
aquell moment, vaig recordar l’avi Lluís de
Cal Camilo, el sogre del meu oncle Joanet.
L’Antonia Vilàs, va explicar en aquell
programa que recordant la seva mare, li va
venir d’escriure poesies. I, és així com jo
també en aquell moment, vaig escriure
l’havanera de l’Avi Lluís. Un temps després,
el meu fill Jordi la va musicar, i la vam
enregistrar i un grup de Cambrils la va
cantar, es deia: GRUP MESTRAL.

L’avi Lluís

Va anar a la guerra de Cuba
amb molts altres a lluitar
deixant aquí a nostra terra
tots els qui ell va estimar
i sentin molta enyorança
per un dia poder tornar
a cantar les “havaneres”
que ara ja molts podem recordar.
Contava sovint als néts de la casa
records de les terres que va defensar
i bocabadats deixava aquell avi
els petits infants, que ara ja som grans,
sentia tristor pels que no tornaren
i que igual que ell, aquí van deixar
als éssers estimats que també esperaven
que un dia tornessin, per poder abraçar.
Va viure molts anys a Ardenya
perquè a Ardenya es va casar
i el seu fill i gendre un dia
a una guerra van marxar.
Cada dia els esperava….
pensant el que ell va passar,
però la maleïda guerra
els ferí de mort, al front van quedar.

Lletra i música:
Neus Esmel Mercadé,
Escrita el dia 9 de març de
1987 a Ardenya
Interpretada pel grup
Mestral de Cambrils, va ser
enregistrada per primera
vegada l’any 1987 als estudis
Smel Recors C/ Major, 11
Ardenya.

Leave a Reply

Your email address will not be published.