Amb el cor, ple de rancúnies
podràs anar a adorar
amb els llavis, plens de ronya
el podràs anar a besar…?
Aquell Infant, tan xamós
que en aquella cova naixia
i que sols de pensar amb Ell
ens omple els cors d’alegria
ens omple els cors d’esperança
en aquest món tan corromput
per l’enveja i les mentides
perquè, amb Ell, molts no han cregut.
Si mirem el que ens envolta
que un dia Déu, va crear
si mirem Aquell Infant
que aquest Nadal t’ornarà…
fem-li un bes d’amor
perquè neixi dintre nostre
el goix, i la pau, al cor.

Neus Esmel i Mercadé.
d’Ardenya. 17 – 12 – 1985.