El Branquilló Gelat

Era un dia cru d’hivern
amb un aire que gelava
gelava quasi l’alè
i recordant, aquest fet
així, recordo la mare.
Sis o set anys, jo tindria
quan la mare ens va deixar
junt amb la meva germana
i la padrina velleta
per poder anar a comprar.
Anàvem a l’altre poble
tan sols, per poder dur el pa
i passàvem, camí avall
per una drecera
a la vora del Gaià.
Encara hi baixava aigua
transparent, com un mirall
i en els llocs, assossegada,
els peixos es veien córrer
com si fossin al cel blau.

Més avall de l’hort del Jaume
hi havia unes passeres
per travessar el riu Gaià,
i allí es va quedar enganxat
aquell branquilló, que l’aigua
havia arrossegat.
De tornada cap a casa
la mare el va agafar
amb quin goig, ella el portava
aquell ram de caramells
que el fred havia gelat.
I ens va dir, plena de joia
quan a casa va arribar
mireu fills meus
què ha fet l’aigua!
l’aigua, i el fred que fa! i ens mostrava els caramells
d’aquell branquilló gelat.
 
Neus Esmel i Mercadé d’Ardenya.
17-4-1987. Divendres Sant.


Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.