Recordant L’Odissea d´Uns Amics
A poc a poc, cada dia, quasi sense donar-nos compte, el temps així va passant
A poc a poc, cada dia, quasi sense donar-nos compte, el temps així va passant
Voldria tenir alegria,
però em domina la tristor
en veure com cada dia
amuntegats amb pasteres
engoleix el mar traïdor.
Amb el cor, ple de rancúnies
podràs anar a adorar
amb els llavis, plens de ronya
el podràs anar a besar…?
Si et pogués arribar al cor
la veu que del desert clama
canviaria el món de molts
que es moren de gana.
Presentació de l’havanera de l’avi Lluís. La Pobla de Montornès, 8 de setembre de 2021. Context Ardenya, un poble petit […]
Presentació Per Conxita Jiménez, poeta de Les Terres de l’ Ebre Aynedra, un diari íntim i a la vegada un […]
Al bonic poble de Bausen
del Pirineu lleidatà,
hi ha un petit cementiri
envoltat per la natura,
al mix del bosc de Carlac.
Record al Bertran de la Riera de Gaià Com a fill de La Rierano podia avui faltarqui va ésser un […]
Ja no passa pel camí la Lola, aquell camí que va a l’hort.Cada dia ella hi passavai el seu hort […]
Tinc davant de la finestra a una casa del costat una paret, vella amb pedres que està plena de forats. […]
Catalunya que veneres arreu del teu principata Sant Jordi, per patrói a la Nostra Moreneta,la Verge de Montserrat. Nostre poble […]
Sant Jordi, diu la llegendaque amb un drac, es va enfrontarsalvant així a Cleodolinaparegué amb Déu, va confiarSant Jordi era […]