Catalunya que veneres
arreu del teu principat
a Sant Jordi, per patró
i a la Nostra Moreneta,
la Verge de Montserrat.
Nostre poble que és Ardenya
i de molts, està oblidat
ja venerava a Sant Jordi
però hi faltàveu, Vos Mareta
¡ Mareta de Montserrat !
És avui, doncs un gran dia
si ens sentim tots catalans
per demanar a Nostra Mare
que ens ajudi, a lluitar
i amb el cor, dar-nos les mans.
Oh quin goig, Mareta meva!
de poder en Vos confiar
feu, que aquesta saba Vostra
penetri a tots els cors
per “la fe”, poder arrelar.
I aquesta arrel, doni vida
des d’avui en aquests pollancs
perquè creixin ufanosos
i arreu de la nostra terra
s’estimin com a germans.
I les arrels mig podrides
que tenen l’arbre, mig mort
sigueu Vos, la medicina
mateu-los hi la hipocresia
per tornar-los nets de cor.
I quan així als vostres peus
ens vinguem tots a postrar
feu que ens sentim fidels,
com és de bon català
d’estimar, sense recel…
¡ Oh Verge de Montserrat!
Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya.
26 – 4 -1980.