Ardenya a la cuina de casa

Tinc davant de la finestra
a una casa del costat
una paret, vella amb pedres
que està plena de forats.

I m’agrada de mirar-la
per mirar, aquells pardalets
com porten herbetes seques,
als forats, per fer els niuets.

Tot seguit hi fan viatges
però abans, han de mirar
doncs, si senten un soroll
vigilen, abans d’entrar.

Quan tenen el seu niu fet
ponen tres o quatre ouets
que molt cofois, van covant
fins que neixin pardalets.

I després, com fan viatges
per poder portar menjar
i com criden els petits
doncs, no es poden esperar.

Quan arriba allí la mare
tots volen ésser el primer
per menjar una cuqueta
un mosquit, una llavor…
fins que ja puguin volar
i puguin espavilar-se
per trobar ells… El menjar.

Neus Esmel i Mercadé. d’Ardenya.
18 – 4 -1989.

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.