També de Cambrils

També de Cambrils, un dia deixaren
qui més en la vida els va estimar
pensant, que algun d’ells, ja no tornaria
oh! quin fill seria, no tornar a abraçar…
També de Cambrils a una terra llunyana
a la guerra de Cuba on varen anar
bregant amb la mar quan estava embogida
i quan estava amb calma, així junts cantar.
Cantaven tots junts, fent una rotllana
on no hi faltava, aquell “rom cremat”
seguint el compàs d’alguna guitarra
com també el vaivé, del mar encalmat.
Cantaven tots junts a la nostra terra
aquelles cançons plenes de records
cançons d’amoretes per alguna estimada
que amb amor cantaven del fons dels seus cors.
Amb fe i esperança també reclamaven
que un dia poguessin tornar tots aquí.
És dels Cambrilencs, el “Far i la Guia”
La Nostra Mareta. Verge Del Camí.
També de Cambrils un dia deixaren
qui més en la vida els va estimar
i aquella abraçada per tots enyorada
alguns l’han trobada….
Ara, al “Més enllà”.

Neus Esmel i Mercadé. D’Ardenya.
No recordo quan la vaig escriure, però a Cambrils, la van publicar el Setembre de 1993 a una Revista que es diu “La Crida”. Aquesta revista me la va enviar per correu l’Amadeu Mas i Boquera, era de la colla que anàvem a recitar a Unió de Cooperatives de Reus.
Jo els hi deuria enviar per correu, però si no hagués estat el Sr. Amadeu, no m’hauria assabentat de que la publiquessin.

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.