Per aprendre a fer puntes de coixì i tenir el “Carnet d’artesà”, vaig anar un temps a Tarragona a l’escola de puntaires de la senyora Romagosa i després a l’escola de puntaires de l’Arbós del Penedès.
I vaig començar a ensenyar a fer puntes de coixí a casa. A l’assabentar- se’n la gent, em van demanar des de l’associació de pares i mares de les escoles de Molí de Vent i d’Antoni Roig de Torredembarra, que ensenyés a les nenes a fer labors i a cosir. I clar, també a fer punta de coixí.
Més endavant, també vaig anar durant un temps a ensenyar puntes a La Riera de Gaià. Allí es va formar un bon grup de dones, i vam començar a anar a les “Trobades de puntaires”, que se celebraven en diferents pobles de la rodalia, i també alguna vegada fora de la província, com a Vilanova i La Geltrú, Cornellà de Llobregat, Xàtiva…

La primera “Trobada de puntaires a Torredembarra”, es va fer al Barri marítim, en aquella trobada, van donar un premi a la puntaire més petita, que era una nena de la meva colla, la Judit Ciuró de quatre anys. També en altres trobades que es van celebrar a El Vendrell, la Pobla de Mafumet o La Riera de Gaià, , les nenes més jovenetes, eren les de la meva colla. Amb la colla de nenes i senyores que tenia d’aprenentes anàvem a les “Trobades de puntaires”, de diferents pobles de les rodalies.
A Sant Feliu de Llobregat, per les festes de primavera, tots els anys fan una exposició de Roses que és molt famosa. L’any 2001 va coincidir amb el “ V CONCURS DE PUNTES DE COIXÍ “Ciutat de les Roses”. Jo vaig presentar una rosa feta amb punta de coixí i em van donar el segon premi. Va ser una gran sorpresa, i al mateix temps una gran satisfacció, perquè eren molts els treballs que s’hi havien presentat.