A Valls Es Van Retrobar

Aquesta havanera, la vaig escriure perquè quan vaig anar a Reus a la trobada que ens feien cada any a la Unió de Cooperatives, jo vaig recitar l’havanera de L’Avi Lluís. Una senyora que hi havia allí em va explicar lo d’aquell soldat que va anar a Cuba, i que per salvar de la mort a un capità,  li van donar la llibertat.

A VALLS ES VAN RETROBAR

Amb la lluna per companya
que il·luminava el camí
caminava aquella mare
que amb tristesa recordava
el seu fill, tan lluny d’aquí.
Al seu cor sempre tenia
l’enyorança i la tristor
d’aquell fill que va marxar
allà a la guerra de Cuba
que potser mai tornaria.
Carregant la somereta
anava a Valls al mercat
a vendre les hortalisses
i els fruits de la seva terra
que ella havia cultivat.
Mentre feia la parada
per vendre el que hi va portar
de sobte, un xicot jove,

mal vestit, i amb roba bruta
allí es va presentar.
Nerviosa i esporuguida
el volia fer fugir
quan sentí amb veu tremolosa
deu-me, mare, una abraçada
que el vostre fill, ja és aquí.
A un capità mal ferit
al coll meu, el vaig portar,
per salvar-lo de la mort,
enfrontant-me en els perills
i m’han dat, la llibertat.
I mostrant-li, un tub de ferro
i l’escrit del capità
fent-se una forta abraçada,
tornaven així a La Conca
La Conca, La Conca de Barberà.

Neus Esmel i Mercadé. D’Ardenya.
17-10-2016. Torredembarra.

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.