Hi havia una vegada en un poble del Tarragonès, un guardabarrera anomenat el Saldoni, que es cuidava de vigilar el pas a nivell. L’home, trobava aquesta feina molt avorrida, sobretot els mesos d’hivern, quan per aquell lloc sols hi passaven els pagesos que anaven a treballar al “defora” amb el carro. I, naturalment, cap al tard, al fer-se fosc, ja no n’hi passava cap de pagès amb el carro. L’últim tren en passar per aquell pas nivell, era un procedent de Barcelona que arribava a les 9 de la nit, i aquell guardabarrera havia d’estar allí fins que hagués passat.
El Saldoni, tenia una casella amb un petit foc per escalfar-se, allí es podia resguardar del fred i del mal temps. Però, ja em direu, el pobre Saldoni!, haver de passar allí tantes hores tot sol com un mussol.
Quan a la nit sentia xiular el tren, es posava la gorra, encenia el fanal, i sortia fora de la casella per donar pas al tren i saludar el maquinista. Segurament, que de tant repetir aquest ritual, encara que estigués fosc, es deurien mig conèixer el maquinista i el Saldoni. Aquest, quan aixecava el braç amb el fanal, era com si el saludés amb un adéu i una bona nit.
Al Saldoni, cada dia se li feia més dur, esperar aquell tren fins a les 9 de la nit, sobretot a l’hivern, i si algun dia el tren portava retard…buf! encara més.
Tantes hores allí sol no podia deixar de pensar en els seus companys. Que bé que estaven ells que podien sopar a casa, i després anar una estona al cafè del poble per fer alguna partideta de cartes. Aquests pensaments el feien estar de mal humor. Un dia, després de pensar-s’ho molt, va decidir fer un ninot de palla. El va vestir, li va posar la gorra i el fanal i el va deixar dret a la voravia vigilant el “pas a nivell”, mentre ell, va marxar tranquil a fer la partideta al cafè amb els seus companys. Els primers dies, tot va anar de primera. El Saldoni, estava més que content de la gran idea que havia tingut, però… el maquinista, al cap de dos o tres dies al veure que, el fanal no es bellugava, és dona compte de l’engany i de la presa de pèl. Al pobre Saldoni, per voler passar-se de llest i espavilat, se li va acabar treballar de guardabarrera, allò que ell trobava tan avorrit i pesat.