El Saldoni i el Pet

Anys enrere no es podia viatjar com avui en dia i, és clar, si alguna vegada algú podia anar a Barcelona es quedava bocabadat, sorprès, i meravellat de veure els carrers amb els aparadors, el trànsit, la gent atrafegada… I els barcelonins, quan veien algun pobletà que s’encantava amb la ciutat, semblava que el prenien per ignorant.

El Saldoni feia de transportista, portava encàrrecs i paquets entre els pobles de la rodalia i Barcelona. Una vegada, en un carrer molt cèntric de la ciutat, es va enfilar en una retxa molt gran, que hi havia al costat d’un jardí, i va començar a cridar, tot dient: “Surt, surt d’una vegada, ja sortiràs, ja! Est dins i no vols sortir, suurrrttttt, et dic que surtis! Ja sortiràs, ja!“.

La gent que passava, en sentir-lo cridar, s’anava acumulant al seu voltant i es preguntaven tots estranyats, què estava passant. Ningú en sabia res, i mentrestant, el Saldoni seguia cridant…”Surt , suurrrttt, perquè et costa tant sortir. Surt d’una vegada!”. Al cap d’una estona, quan a ell li va semblar que ja hi havia prou gent embadocada, es va tirar un pet, tan fort com va poder…Tot dient: “ Ja ha sortit, ja ha sortit!”.

El Saldoni va marxar tot content i va escapar com un coet, deixant-los bocabadats a tots.

I així, ell, es va enriolar dels barcelonins tan fotetes, donant-los una lliçó a tots aquells que s’havien quedat embadocats i encuriosits, mirant l’home del poble i esperant què havia de sortir de dins d’aquell jardí. El pet.

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.