Sota una Creu rovellada
que du el seu nom per record
reposa la seva cendra
del jove Pau Sole i Mensa
que allí el van ferir de mort.
Sota una Creu rovellada
que du el seu nom per record
reposa la seva cendra
del jove Pau Sole i Mensa
que allí el van ferir de mort.
Venia d’una “masia”
que és del terme del Catllar
es diu “El Mas de Tolosa”
i quan retornava a casa
uns traïdors el van matar.
Havia anat el dijous
cap al mas a festejar
per quedar ja amb la promesa
i els qui serien els sogres,
per la festa celebrar.
Quan era al “Mas de Vilet”
i en un revolt del camí
dins d’una mata amagats
hi havia aquells traïdors
que allí van fer de botxí.
I després d’haver-lo mort
van fer un gran foc per cremar
al jove Pau Sole i Mensa
que el dissabte ja es casava
a l’Església del Catllar.
Quan venien de “Monnars”
uns joves cap al Catllar
van veure una resplendor
i amagant-se a uns garrofers
es deien… que deu passar?
Quan van veure aquelles cares
es van quedar esgarrifats
tot seguit, van malpensar
del que venien de fer,
però la por, els va fer callar.
En ser ja la matinada
la mare plena d’angoixa
a la “masia” va anar
per veure el que passava
que el fill, no havia tornat.
En arribar a mig camí,
l’armilla hi va trobar
l’armilla, i la seva gorra
i cridant com una boja
va veure aquelles cendres
que encara anaven cremant.
Encara hi ha qui recorda
aquell jove ben plantat
que volia el bé pel poble
que fundà “La Societat”
on hi ha una placa clavada
que recorda el seu passat.
I entremig d’unes carrascles
a prop del “Mas de Vilet”
ja “Una Creu abandonada”
que el rovell es va menjant.
Però que el sol i les estrelles
dia i nit… l’estan besant.
El Catllar
L’origen d’aquesta Cooperativa es deu a la iniciativa d’un grup d’amics que, l’any 1897, a proposta d’en Pau Sole i Mensa, va acordar la formació d’una societat agrícola per afavorir la pagesia del poble.
La idea principal que els va portar a prendre aquesta determinació, fou la precària situació econòmica de l’agricultura. La gent del poble, anaven a comprar “fiant” i a la collita, quasi tot ja s’ho havien de quedar els tenders i comerciants. Aquell temps una arrova de pa valia…?. Amb el Sindicat, tot seria diferent. La saviesa popular conte que alguns veïns del poble es van quedar sense poder negociar, i van pensar la manera de interferir en aquest projecte.
Jo vaig escriure un poema pel Pau, i a Reus a la “Unió de Cooperatives” a “la trobada de poetes”, que cada any ens feien una festa, per tots els que escrivíem poesies. Jo vaig recitar aquesta poesia. El vell de “cal Pujolet del Catllar”, que tenia la barberia era el seu padrí i, junt amb els seus familiars van venir al recital de poesia.