Va marxar de matinada
des d’Ardenya a treballar
rost amunt per la muntanya
després de passar el Gaià,
pel comella de la Poua
tot travessant el pinar.
Hora hi mitja de camí,
el Mas Vell, deixava enrere
tot seguin el senderó
fins a “la vinya del Mèdol”
on anava, a podar els ceps
junt al Mas, d’en Cosidor.
Era els primers de febrer
tot just la guerra acabada,
que el vespre, no va tornar…
La família, es preguntava
plens d’angoixa i de sofrir
que li haurà pogut passar…?
Molt avants d’apuntar el dia
també a peu per les dreceres
fins a Monnars, van anar
a casa de les germanes

Confiaven trobar el pare
que el dia abans, va marxar.
Havia fet de pagès
fins que la mort va trobar,
sense auxili de ningú…
perquè el pogués ajudar…
Va ser llarga l’agonia…
fins els moments de morir…?
Quina tristor al recordar
del pare, la trista mort…
que una bomba el va matar
allí, a la vinya del Mèdol
d’una guerra maleïda
que tants estralls, va deixar.
Records tristos de la vida
que la família amb tristesa…
Quants afanys, que van passar
per donar-li sepultura
a Ferran, al cementiri…
no deixant-lo, abandonat.